 |
| Cada escenari, els seus rols (Imatge pròpia, fotògrafa: Patricia Pinar) |
La societat canvia,
les necessitats dels ciutadans per a desenvolupar la seva plena ciutadania són
diferents, i per tant, l’educació que rebran per enfrontar-se a aquesta nova
societat a d’adequar-se a aquests canvis, és a dir, ha de canviar. Aquest canvi
afecta, per tant a tota l’estructura pedagògica al seu voltant, a les
metodologies, a les eines, als alumnes, així com també als docents. Canviem de
escenari, per tant canviem de rol.
Cabero (2009) parla
de la peculiaritat d’aquestes noves generacions, dels natius digitals o la
generació Einstein, fent referència als processos cognitius que ara es duen a
terme, a la forma d’entendre i interactuar amb el medi ambient, de processar la
informació de manera més creativa i multidisciplinar. Aquesta nova visió,
afegida al fet de que la informació ens arriba de manera diferent, més
fragmentada, de fons més variades, repercuteix en el rol que ha de
desenvolupar el docent, ja no posseïdor únic ni font única del coneixement. Ara necessitem un penell que ens dirigeix. L'exemple més clar d'aquesta intoxicació és la que vaig a expressar al principi de curs, en l'entrada de presentació, on ja anava endarrerida i pensant que mai s'acaben les coses per fer.
Anàlogament la
tecnologia també ha anat evolucionant. Hem passat de la web 1.0 a la
web 2.0, d'una tecnologia entesa més bé com una eina, estàtica, textual i orientada des d'uns
experts cap a la resta, a una manera de veure la tecnologia no només com a una eina,
sinó una actitud (Cabero, 2009), la qual és més dinàmica, senzilla e intuïtiva,
permetent així el seu ús per part dels internautes, quins adquireixen el
protagonisme, on importen les persona que li donen ús, no les eines en sí, i la
seva interacció, la seva participació, que origina continguts realitzats de
forma col·lectiva. L'esquema fet a classe concentra definició i característiques.. La Dra. Inmaculada Maiz (2009) destaca aquesta interconectivitat i la
interactivitat con el valor de la Web 2.0.
 |
| Web 2.0. Esquema Elaborat a classe |
Aquest vídeo explica gràficament el canvi de Web 1.0 a Web 2.0:
La veritat és que jo abans de la web 2.0 no en feia servir massa l'ordinador, i el que feia era treballs amb Word o presentacions en Power Point, entregades o exposades en "petit comité" i, encara que la informació no era tan aclaparant, he de reconèixer que també angoixava el fet de manejar-la, ja que la seva obtenció era més dificultosa i duia molt de temps la seva recerca. És aquí on es veu un gran canvi amb la web 2.0, compartit en tots els àmbits: la informació no sorgeix d’una font cap a la resta, sorgeix de diverses fonts que arriben a la resta, aquesta informació és processada i origina noves perspectives conjugant diferents fonts d’informació. Llavors, què és el que passa a l’educació (o hauria de passar)? Si el mestre (o el llibre de text) no és la “il·lustre” font de sabiduria i coneixement, sinó que els alumnes reben informació de diverses fonts i elaboren el seu propi coneixement, el qual no és “embotit” dins el cap a força d’exposició, sinó elaborat a partir d’anàlisis i reflexió (individual o compartida), on queda la figura del mestre? Quin ha de ser el seu rol i les seves funcions?
Evidentment,
responent a la pregunta inicial que dona títol a aquesta entrada, el rol docent
sí sofreix una transformació dins d’aquesta educació actual, l’Educació 2.0.
 |
| Web 2.0 i Educació. Esquema confeccionat a classe, en conjunt |
Les “missions” del
docent podrien dir que estarien, generalitzant, en donar coherència
(Siemens,2010; traducció de Roselló, 2014), ja sigui al món en el que vivim o a les pròpies accions de l’infant (Aucouturier), així com a aquest bombardeig
d’informació fragmentada; en un món digital, cal adquirir competència digital (Maiz, 2009, Cabero 2006). Així el mestre ha de facilitar aquesta alfabetització digital, segons Cabero (2006, rescatat per Maiz, 2010), competència en el maneig tècnic, en la gestió de la informació, en valors i actituds i en expressió i comunicació. Endinsant-nos una mica més, les relacionades amb
rols anteriors, com pot ser model a imitar, animador, recolzament, guia,
sintetitzador (Siemens, 2010), i en part orientades cap a resoldre les
crítiques que s’originen de la utilització d’aquest web 2.0 (Cabero, 2008) quan
apunta que no és el mateix utilitzar que participar, cosa la qual implica una
ensenyança o educació al respecte, aquí entra el docent presentant situacions
per a que els alumnes puguin adonar-se d’aquesta diferència i sàpiguen com fer
servir aquestes. Davant la gran quantitat d’informació, és possible no
discriminar el que verdaderament és rellevant, aquí de nou orienta el mestre. Aquest vídeo de Youtube ens parla de reptes del docent de cara als seus alumnes, com no perdre's en el torrent d'informació, així com ajudar-los a no perdre qualitat en les seves creacions, entre altres:
Llavors, també estaria per estimular i afavorir la construcció de coneixement, que no es quedi en simple accés a la informació, sinó orientar, si cal, el debat i la reflexió. Així el mestre no només capacita en l’ús tècnic de les TIC, que es correspondria una mica amb la part pràctica d’aquesta assignatura), sinó que guia, orienta i dissenya escenaris d’aprenentatge, que vendria a ser la part teòrica d’aquesta assignatura, en la qual ens proporcionen les informacions adients per a que nosaltres seleccionem el rellevant, ho posem a debatre i després de reflexionar, exposen aquest coneixement aquí mateix, al bloc, per compartir-lo amb el món. El fet d’exposar-lo en xarxa, també és per escoltar opinions que posen en tela de judici el que dic, o afegeixen noves perspectives, per anar matisant els coneixements, meus i dels que ho llegeixin. Tornant a Siemens (2010), exposa set rols dels mestres en entorns d’aprenentatge en xarxa:
Llavors, també estaria per estimular i afavorir la construcció de coneixement, que no es quedi en simple accés a la informació, sinó orientar, si cal, el debat i la reflexió. Així el mestre no només capacita en l’ús tècnic de les TIC, que es correspondria una mica amb la part pràctica d’aquesta assignatura), sinó que guia, orienta i dissenya escenaris d’aprenentatge, que vendria a ser la part teòrica d’aquesta assignatura, en la qual ens proporcionen les informacions adients per a que nosaltres seleccionem el rellevant, ho posem a debatre i després de reflexionar, exposen aquest coneixement aquí mateix, al bloc, per compartir-lo amb el món. El fet d’exposar-lo en xarxa, també és per escoltar opinions que posen en tela de judici el que dic, o afegeixen noves perspectives, per anar matisant els coneixements, meus i dels que ho llegeixin. Tornant a Siemens (2010), exposa set rols dels mestres en entorns d’aprenentatge en xarxa:
La primera és amplificar, relatiu al que ressalta Suárez
en parlar dels fluixos de comunicació en xarxa i, cita, “Castells denomina
autocomunicación de masas”. El mestre (i altres persones de la xarxa)
comparteix en xarxa un document o article que troba interessant. Per aquest
respecte, trobo necessari que els seus alumnes el segueixin en la xarxa per
veure aquesta informació a la que el docent vol destacar. Em recorda als
re-tweets de la nostra professora. Això es relaciona amb la presència duradora, la qual cosa
implica, des de el meu punt de vista, una gran responsabilitat i compromís per
part dels docents, ja que les seves actuacions fan de model d’ús adequat en el
camp educatiu d’aquestes eines, rol que Siemens esmenta com “modela”, la qual cosa pot “ressonar” a corrents
conductistes psicològiques, encara que jo el
trobo més bé com a un aprenentatge vicari, més prop dels cognitivistes (per a més informació de concepcions del procés d'aprenentatge i la seva influència en l'escola, os remet a una entrada antiga meva de psicologia de l'educació).
Altre dels rols és
el de curador o expert en els
artefactes que se exhibeixen, i estic d’acord en part, ja que implica una
necessitat de professionalització dels docents, però també crec que en alguns
moments, pot ser el docent el que ofereix una proposta o problema a resoldre
amb unes eines, però hi hagi algun alumne que sàpiga o arribi a saber coses que
pugui compartir amb la resta, i que el docent desconegués, canviant el rol de
docent a discent i enriquint-se d'aquest aprenentatge compartit. Encara que en
aquest cas, sí hagués començat obrint el
camí. El que passa ara és que...on deixem això de partir dels interessos
del infant (o alumne)? És clar que el docent ajuda a entendre i donar sentit a
la societat, però si no vol allunyar-se dels seus alumnes, no pot començar una
ruta a la qual els seus alumnes no han arribat encara, o que no volen encara
explorar, ja que han vist un altre camí que el crida més l'atenció. De les relacions mestre-alumne ja vaig parlar fa dos anys en una entrada de bloc on ressaltava la importància de mantenir l'interès i la motivació dels alumnes
També parla Siemens
de Englobar i filtrar, i és que amb
tanta informació de fonts diferents, s’ha de seleccionar el més rellevant dels
diversos camps i relacionar-los; ha de donar com a resultat un coneixement
enllaçat i ben estructurat en els nostres esquemes mentals. Per una banda, crec
que això és feina de cadascú, és el procés d’apropiació del que ens parla matiz (2009, 188), encara que el mestre sí
pot anar comprovant que aquesta estructura es construeix adientment, com exposa
Siemens (2010): “revelar la estructura de contenido y conversación del curso a
medida que éste se desarrolla, no definir-la por anticipado”. Clar, el que
passa és que els objectius sí deuen estar definits per anticipat, trobo jo. (Per
més informació envers aquests rols podeu anar al bloc de n’Eva María Roselló,
on comparteix la traducció de l’article).
Doncs bé, crec que
queda reflectit el canvi que han de fer els docents, no només en el seu rol
respecte als seus alumnes, sinó en la seva pròpia manera de continuar aprenent
en la seva vida, i la importància d’aquesta professionalització docent per a
buscar l’excel·lència i per a ajudar als seus alumnes a adquirir competències
per resoldre els problemes que la vida de la societat on viuen els hi vagi
plantejant. Però...com fer tot això? La pròxima setmana os parlaré dels PLEs o
entorns personals d’aprenentatge, espero que puguin donar una pista de com
enfrontar aquesta qüestió.
Per acabar, un vídeo del rap de l'Educació 2.0, amb els alumnes demanant una educació coherent amb la seva realitat
Fins un altre dia!
------------------------------------------------
Cabero, J. (2009):
Educación 2.0. ¿marca, moda o nueva visión de la educación?. Venezuela. Cap 1
de “El uso de la Web en la Sociedad del conocimiento. Investigación e
implicacions educatives”.
Maiz, I. (2009):
Implicaciones educatives de herramientas tecnológicas de la web 2.0. Venezuela.
Cap 8 de “El uso de la Web en la Sociedad del conocimiento. Investigación e
implicacions educatives”.
Sangrà Morer,
Albert (2014): La función educativa del “otro” en red. El país, Blogs Sociedad.
Autor invitado: Suàrez, C.
Roselló, E.M. (20014): Llavors que crèixen. Bloc Aprendre és crear. http://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario